DANSA BUTOH
Alguns la classifiquen com un pas intermedi entre la dansa i el teatre. Tatsumi Hijikata, el fundador d'aquesta dansa, pensava que el seu art tenia el propòsit de recobrar el cos primigeni, "el cos que ens ha estat robat".
La Dansa Butoh va ser creada per Tatsumi Hijikata i Kazuo Onho el 1950. Commoguts pels fatídics bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki, aquests artistes van iniciar la recerca d'un nou cos, el cos de la postguerra. Era habitual en aquest context veure els supervivents de les bombes als carrers, caminant amb el cos cremat i amb els globus oculars rebentats i penjant sobre les galtes.
Imatges impactants que van crear en els artistes la necessitat de trobar un nou llenguatge que pogués expressar la sensació de mort en vida, d'un cos incòmode que lluita cap a un utòpic equilibri posttraumàtic.
Amb la dansa Butoh, vida i mort van aparèixer juntes, tot dialogant mitjançant el cos del ballarí, que dóna vida a imatges universals que ens fan viatjar cap a la misteriosa condició de la nostra existència humana.
ORACLES Theatre/Studio va néixer donant un pas cap a terra incògnita amb la unió artística de les arrels orientals de la dansa Butoh i l'univers occidental de l'inconscient col·lectiu. Amb el temps, la dansa Butoh s'ha convertit en un dels pilars fonamentals de l'escola i la productora ORACLES, tot portant-nos a investigar temes tradicionals de la cultura occidental i del repertori antropològic universal presents en els mites, contes i llegendes.
D'aquesta fusió i investigació constant neix el Teatre Oníric i el nostre espai ORACLES Theatre/Studio. El seu creador, Orland Verdú, va viatjar directament a Japó per aprendre aquest llenguatge revolucionari i traslladar-lo a l'arrel occidental, a l'art de la tragèdia que ja Friedrich Nietzsche va estudiar al seu tractat El Naixement de la Tragèdia, on batega l'essència de la dansa Butoh a la nostra arrel occidental.
La Dansa Butoh va ser creada per Tatsumi Hijikata i Kazuo Onho el 1950. Commoguts pels fatídics bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki, aquests artistes van iniciar la recerca d'un nou cos, el cos de la postguerra. Era habitual en aquest context veure els supervivents de les bombes als carrers, caminant amb el cos cremat i amb els globus oculars rebentats i penjant sobre les galtes.
Imatges impactants que van crear en els artistes la necessitat de trobar un nou llenguatge que pogués expressar la sensació de mort en vida, d'un cos incòmode que lluita cap a un utòpic equilibri posttraumàtic.
Amb la dansa Butoh, vida i mort van aparèixer juntes, tot dialogant mitjançant el cos del ballarí, que dóna vida a imatges universals que ens fan viatjar cap a la misteriosa condició de la nostra existència humana.
ORACLES Theatre/Studio va néixer donant un pas cap a terra incògnita amb la unió artística de les arrels orientals de la dansa Butoh i l'univers occidental de l'inconscient col·lectiu. Amb el temps, la dansa Butoh s'ha convertit en un dels pilars fonamentals de l'escola i la productora ORACLES, tot portant-nos a investigar temes tradicionals de la cultura occidental i del repertori antropològic universal presents en els mites, contes i llegendes.
D'aquesta fusió i investigació constant neix el Teatre Oníric i el nostre espai ORACLES Theatre/Studio. El seu creador, Orland Verdú, va viatjar directament a Japó per aprendre aquest llenguatge revolucionari i traslladar-lo a l'arrel occidental, a l'art de la tragèdia que ja Friedrich Nietzsche va estudiar al seu tractat El Naixement de la Tragèdia, on batega l'essència de la dansa Butoh a la nostra arrel occidental.