SINOPSI
Aquesta peça de Dansa Butoh i Teatre Oníric aprofundeix en la dualitat de l'idil·li entre bellesa i lletjor i la impossibilitat de reconciliar aquestes polaritats a través de la tràgica història dels seus personatges. El cos de Quasimodo està deformat, és "gairebé humà". Recorda els cossos que han patit malformacions per causes genètiques, guerres o accidents. L'obra explora les possibilitats de moviment d'aquests cossos trencats que la societat margina i condemna per ser diferents. On és aleshores el sentit de la bellesa? Pot un cos tràgic expressar bellesa en la seva dansa semihumana? 
|
QUASIMODOFITXA ARTÍSTICA
Idea Original: ORLAND VERDÚ & KEIKO FUJIIE, Dansa: ORLAND VERDÚ, Música en Viu & Composició: KEIKO FUJIIE, Llums & Fotografía: RUTH MORATA & JUSTIN P BROWN, Vídeo JORDI ARQUÉ. 
|
QUASIMODO és una adaptació lliure de dansa Butoh al voltant de la universal obra literària de Víctor Hugo, Notre-Dame de Paris. Musicalment, recuperem l'orgue com un dels instruments més simbòlics i oblidats de la música de l'Europa occidental (amb totes les seves connotacions religioses) per fusionar-lo a la dansa Butoh, una de les manifestacions més avantguardistes de l'art contemporani.
La combinació orgue / butoh fa de QUASIMODO una obra quimèrica, entre l'avantguardisme i el barroc. L'obra va ser estrenada el 2016 a l'Església de Santa Madrona de Barcelona i presentada en Konvent 0. QUASIMODO investiga a més la performance i el teatre de màscares (influència de Teatre Noh). 
|